Per què fem història familiar

3 Nefí 25:5–6

Jesucrist, citant Malaquies als nefites

Heus aquí que us enviaré Elies el profeta, abans que vingui el dia gran i terrible del Senyor. I farà tornar el cor dels pares cap als fills, i el cor dels fills cap als seus pares, no sigui que jo vingui a colpir la terra amb maledicció.

El Salvador ressuscitat repeteix la promesa de Malaquies sobre Elies als habitants d’Amèrica, cosa que en mostra la importància.

Heus aquí, jo us revelaré el sacerdoci per la mà d’Elies el profeta, abans que vingui el dia gran i temible del Senyor. I ell ficarà al cor dels fills les promeses fetes als pares, i el cor dels fills es tornarà cap als seus pares. De no ésser així, la terra sencera quedaria devastada totalment a la seva vinguda.

Les paraules de Moroni sobre Malaquies: Elies restauraria l’autoritat del sacerdoci i plantaria en el cor dels fills les promeses fetes als pares.

Josep Smith—Història 1:38–39

Josep Smith, relatant les paraules de Moroni

I també em cità el cinquè verset d’aquesta manera: Heus aquí que us revelaré el sacerdoci per la mà d’Elies el profeta, abans que arribi el dia gran i temible del Senyor. També cità el verset següent d’una manera diferent: I ell ficarà al cor dels fills les promeses fetes als pares, i el cor dels fills tornarà cap als seus pares. De no ésser així, la terra sencera quedaria devastada totalment a la seva vinguda.

El relat de Josep Smith de com Moroni li va citar la profecia de Malaquies sobre Elies el 1823.

Closa aquesta visió, se’ns esclatà una altra de gran i gloriosa; perquè Elies el profeta, el qui fou endut al cel sense provar la mort, es presentà davant nostre, tot i dient: Heus aquí, s’ha acomplert plenament el temps proferit per boca de Malaquies—testificant que ell [Elies, el profeta] seria enviat abans que vingués el dia gran i temible del Senyor, per a fer tornar el cor dels pares cap als fills, i dels fills cap als pares, no fos que la terra sencera sigui ferida de maledicció. Per tant, les claus d’aquesta dispensació es lliuren a les vostres mans, i amb això podeu saber que el dia gran i temible del Senyor és a prop, fins i tot a les portes.

Elies apareix al Temple de Kirtland el 1836 i lliura les claus d’aquesta obra a Josep Smith i Oliver Cowdery.

Doctrina i Aliances 98:16

El Senyor, per mitjà de Josep Smith

Per tant, renuncieu a la guerra i proclameu la pau, i afanyeu-vos en tornar el cor dels fills als seus pares, i el cor dels pares als seus fills;

El Senyor mana als sants que treballin amb diligència per girar el cor dels fills i dels pares els uns cap als altres.

Doctrina i Aliances 138:47–48

Joseph F. Smith, descrivint la seva visió dels morts

Elies el profeta havia de plantar al cor dels fills les promeses fetes als seus pares, presagiant la gran obra que es faria en els temples del Senyor en la dispensació de la plenitud dels temps per a la redempció dels morts, i el segellament dels fills als seus pares, no fora que la terra sencera quedés ferida amb maledicció i devastada totalment a la seva vinguda.

La missió d’Elies presagiava l’obra del temple pels morts i el segellament dels fills als pares.

I ara, quant a l’estat de l’ànima entre la mort i la resurrecció — Vet aquí, m’ha fet saber un àngel, que els esperits de tots els homes, tantost com surten d’aquest cos mortal, sí, els esperits de tots els homes, siguin bons o dolents, retornen a casa, cap a aquell Déu que els va donar la vida. Llavors s’esdevindrà que els esperits d’aquells que són justos seran rebuts en una estada de felicitat, que s’anomena paradís, un estat de repòs, un estat de pau, on descansaran de totes les seves tribulacions, i de tota angoixa i tristesa.

Alma ensenya que els esperits continuen vivint després de la mort, i que els justos entren en un estat de repòs anomenat paradís.

Doctrina i Aliances 137:7–9

El Senyor, en una visió a Josep Smith

Aleshores em parlà la veu del Senyor, dient: Tots aquells que han mort sense el coneixement d’aquest evangeli, els quals l’haguessin rebut si se’ls hagués permès de romandre, seran hereus del regne celestial de Déu; també tots els qui des d’ara en endavant morin sense tenir-ne coneixement, que l’haurien rebut de tot cor, seran hereus d’aquell regne; perquè jo, el Senyor, jutjaré tothom segons les seves obres, d’acord amb el desig del seu cor.

Els qui van morir sense conèixer l’Evangeli però l’haurien rebut no en queden exclosos; Déu jutja segons els desigs del cor.

Doctrina i Aliances 138:11

Joseph F. Smith, descrivint la seva visió dels morts

Mentre meditava aquestes coses que són escrites, els ulls del meu enteniment quedaren desclosos, i l’Esperit del Senyor reposà sobre mi, i vaig veure les hosts dels morts, tant els petits com els grans.

La visió del món dels esperits que va tenir el president Joseph F. Smith el 1918 comença mentre medita les Escriptures.

Doctrina i Aliances 138:30

Joseph F. Smith, descrivint la seva visió dels morts

sinó que d’entre els justos organitzà les seves forces i nomenà missatgers revestits de poder i autoritat, i els comissionà a fi d’anar i portar la llum de l’evangeli als qui es trobaven en tenebres, àdhuc a tots els esperits dels homes; i així fou predicat l’evangeli als morts;

El Salvador va organitzar els esperits justos per portar l’Evangeli a tots els morts.

Doctrina i Aliances 138:32–34

Joseph F. Smith, descrivint la seva visió dels morts

Així fou predicat l’evangeli a aquells que havien mort en el pecat, sense un coneixement de la veritat, o en transgressió, per haver rebutjat els profetes. A aquests els foren ensenyats la fe en Déu, el penediment del pecat, el baptisme vicari per a la remissió dels pecats, el do de l’Esperit Sant per la imposició de les mans, i tots els altres principis de l’evangeli que els calia conèixer, a fi d’habilitar-los perquè fossin jutjats segons els homes en la carn, però vivificats segons Déu en l’esperit.

Als esperits del món dels esperits se’ls ensenya l’Evangeli complet, inclòs el baptisme vicari.

Doctrina i Aliances 138:53–54

Joseph F. Smith, descrivint la seva visió dels morts

El profeta Josep Smith i el meu pare, Hyrum Smith, i Brigham Young, John Taylor, Wilford Woodruff i altres esperits escollits que es tenien en reserva per a néixer en la plenitud dels temps, per tal de participar en posar els fonaments de la gran obra dels darrers dies, inclús la construcció de temples i la realització en ells d’ordenances per a la redempció dels morts—tots ells també hi eren al món dels esperits.

Esperits escollits van ser reservats per posar els fonaments de l’obra dels darrers dies, inclosos els temples i les ordenances pels morts.

Doctrina i Aliances 138:57–59

Joseph F. Smith, descrivint la seva visió dels morts

Vaig veure que els èlders fidels d’aquesta dispensació, quan surten de la vida mortal, continuen els seus treballs en la predicació de l’evangeli del penediment i de la redempció, mitjançant el sacrifici del Fill Unigènit de Déu, entre aquells que són a les tenebres i sota l’esclavitud del pecat en el gran món dels esperits dels morts. Els morts que es penedeixen seran redimits, mitjançant l’obediència a les ordenances de la casa de Déu, i després que hagin pagat la pena de les seves transgressions i hagin estat rentats tot nets, rebran la recompensa segons les seves obres, perquè són hereus de la salvació.

Els fidels continuen ensenyant després de la mort, i els morts que es penedeixen són redimits mitjançant les ordenances del temple.

I tots els esperits que es trobaven a la presó sortiren, i es posaren a la dreta de Déu; i la resta romangué en cadenes de tenebra fins al judici del gran dia.

En la visió d’Henoc, els esperits a la presó surten cap a la dreta de Déu en relació amb l’obra del Salvador.

Doctrina i Aliances 124:29–30

El Senyor, per mitjà de Josep Smith

Perquè no hi ha cap pila baptismal sobre la terra on els meus sants puguin batejar-se pels que han mort; perquè aquesta ordenança pertany a la meva casa, altrament no la puc acceptar, excepte en els dies de la vostra pobresa quan no podíeu fer-me una casa.

El Senyor declara que el baptisme pels morts correspon al seu temple.

Doctrina i Aliances 128:5

Josep Smith, en una carta als sants

Potser us semblarà molt particular aquest ordre de les coses, però permeteu que us expliqui que és sols per a respondre a la voluntat de Déu, tot acomodant-nos a l’ordenança i disposició que el Senyor ordenà i disposà des d’abans de la fundació del món, per a la salvació dels morts que moririen sense tenir un coneixement de l’evangeli.

La salvació dels qui van morir sense l’Evangeli es va planejar abans de la creació del món.

Doctrina i Aliances 128:15

Josep Smith, en una carta als sants

I ara, benvolguts germans i germanes meus, deixeu que us afirmi que aquests són principis relacionats amb els morts i amb els vius que no poden desatendre’s, que pertoquen a la nostra salvació. Perquè la seva salvació és necessària i essencial a la nostra, com ha dit Pau tocant als pares: que ells sense nosaltres no poden ser perfeccionats, ni tampoc podem nosaltres ser perfeccionats sense els nostres morts.

La nostra salvació i la dels nostres avantpassats estan unides; ni l’una ni l’altra no es perfecciona sense l’altra.

Doctrina i Aliances 132:46

El Senyor, per mitjà de Josep Smith

En veritat, en veritat et dic, tot allò que segellis a la terra serà segellat al cel; i el que lliguis a la terra, en el meu nom i per la meva paraula, diu el Senyor, serà lligat eternament en els cels; i a qualsevol que li remetis els pecats a la terra, li seran remesos eternament en els cels; i al qui li retinguis els pecats a la terra, li seran retinguts en els cels.

El Senyor confirma que el que se segella a la terra amb la seva autoritat queda segellat eternament al cel.

Doctrina i Aliances 127:6–7

El Senyor, en una carta de Josep Smith

Del cert, així us diu el Senyor, referent als vostres morts: Quan algú de vosaltres es bateja pels vostres morts, que hi hagi present un registrador, i que sigui testimoni ocular dels vostres baptismes; que senti amb les seves orelles, a fi que doni testimoni de la seva veritat, diu el Senyor; a fi que qualsevol cosa que inscrigueu quedi registrada als cels; que tot allò que lligueu a la terra quedi lligat als cels, i tot allò que deslligueu a la terra quedi deslligat als cels;

Els baptismes en representació han de tenir testimonis i quedar registrats perquè també quedin registrats al cel.

Doctrina i Aliances 128:8

Josep Smith, en una carta als sants

Ara, la natura d’aquesta ordenança consisteix en el poder del sacerdoci, per la revelació de Jesucrist, on es concedeix que tot el que lligueu a la terra sigui lligat als cels, i el que deslligueu a la terra sigui deslligat als cels. O dit d’una altra manera, si mirem la traducció des d’un altre punt de vista, tot allò que registreu a la terra serà registrat al cel, i el que no registreu pas a la terra no serà registrat al cel; perquè des dels llibres seran jutjats els vostres morts, segons les seves pròpies obres, sigui que ells mateixos s’hagin ocupat de les ordenances personalment, o per mitjà dels seus representants, segons l’ordenança que Déu ha preparat per a la seva salvació, des d’abans de la fundació del món, d’acord amb els registres que ells hagin portat dels seus morts.

Les ordenances registrades a la terra amb l’autoritat del sacerdoci queden registrades al cel, tant si es reben en persona com en representació.

Doctrina i Aliances 128:9

Josep Smith, en una carta als sants

A alguns els semblarà molt audaç aquesta doctrina de la qual parlem: un poder que registra o lliga tant a la terra com també al cel. Tot i així, però, a totes les èpoques del món, cada vegada que el Senyor ha donat una dispensació del sacerdoci a qualsevol home o grup d’homes per revelació efectiva, sempre s’ha donat aquest poder. Per això, tot el que aquells homes han fet amb autoritat, en el nom del Senyor, i ho han fet veritablement i fidelment, i han portat un registre correcte i fidel del mateix, es féu llei a la terra i al cel, i no podia anuŀlar-se, segons els decrets del gran Jehovà. Aquesta és una declaració veritable. Qui la pot sentir?

El poder de lligar a la terra i al cel s’ha donat a cada dispensació, i uns registres fidels fan que l’obra sigui vàlida.

I s’esdevingué que el meu pare, Lehí, també va trobar sobre les planxes de llautó, una genealogia dels seus pares. Per tant, s’adonà que descendia de Josep, sí, del mateix Josep, fill de Jacob, que fou venut a Egipte i preservat per la mà del Senyor, a fi que pogués salvar el seu pare Jacob i tota la seva casa de la fam.

Lehi descobreix la seva genealogia a les plaques de llautó i s’assabenta que descendeix de Josep d’Egipte.

Fills meus, vull que us recordeu de guardar els manaments de Déu. I vull que declareu aquestes paraules al poble. Heus aquí, us he posat els noms dels nostres primers pares, que eixiren de la terra de Jerusalem. I ho he fet així, perquè quan recordeu els vostres noms, que us recordeu d’ells. I quan us recordeu d’ells, que recordeu les seves obres. I quan recordeu les seves obres, que us adoneu de com s’ha dit, i també s’ha escrit, que ells eren bons.

Helaman va posar als seus fills els noms d’avantpassats justos perquè, en recordar aquests noms, recordessin la bondat dels seus avantpassats.

I Adam declarà aquesta profecia, essent mogut de l’Esperit Sant, i es guardava una genealogia dels fills de Déu. Aquest era el llibre dels descendents d’Adam, i deia: El dia que Déu creà l’home, el féu semblant a Déu;

Des dels dies d’Adam es va portar una genealogia dels fills de Déu, el primer registre familiar escrit.

Però, el Senyor, el meu Déu, preservà a les meves mans els registres dels pares, àdhuc dels patriarques, referent al dret del sacerdoci; per tant, he guardat fins al dia d’avui un coneixement del començament de la creació, i també dels planetes i dels estels, tal com fou divulgat als pares; i provaré d’escriure algunes d’aquestes coses en aquesta relació per al profit de la meva posteritat que vindrà després de mi.

Abraham va conservar els registres dels seus pares i va escriure per al benefici de la seva posteritat.

Doctrina i Aliances 128:18

Josep Smith, en una carta als sants

Jo hauria fet una traducció més clara d’això, però per a la meva intenció és prou clar així com està. És bastant de saber, en aquest cas, que la terra serà ferida amb maledicció, a menys que hi hagi una baula unificadora d’alguna mena entre els pares i els fills, sobre algun punt o l’altre—i vet aquí, quin és aquest punt? És el baptisme pels morts. Perquè nosaltres sense ells no podem ser perfeccionats, ni ells sense nosaltres. Ni tampoc poden ells ni nosaltres ser perfeccionats sense aquells que han mort en l’evangeli; perquè cal que en iniciar-se la dispensació de la plenitud dels temps, dispensació que ja s’està començant, que una unió sencera, completa i perfecta, i una connexió de dispensacions, i de claus, i poder i glòries, tinguin lloc i siguin revelades des dels dies d’Adam fins al temps present. I no sols això, sinó que aquelles coses que mai no han estat revelades des de la fundació del món, sinó que han romàs amagades dels savis i assenyats, siguin revelades als nens petits i als de pit en aquesta, la dispensació de la plenitud dels temps.

L’obra pels morts és la «baula unificadora» que uneix les generacions en una unió perfecta.

Doctrina i Aliances 128:22

Josep Smith, en una carta als sants

Germans, no hem de seguir cap endavant en una causa tan gran? D’anar cap endavant en comptes de cap enrera. Valor, germans, i aneu endavant, sempre endavant, cap a la victòria! Que s’alegri el vostre cor i s’ompli de goig! Que prorrompi la terra en càntics! Que els morts alcin himnes de lloança eterna al Rei Immanuel, el qual decretà, encara abans de fer-se el món, allò que ens habilitaria a redimir-los de la seva presó; car els presoners sortiran lliures!

La crida joiosa de Josep Smith a avançar en la redempció dels morts, perquè els presoners quedaran lliures.

Doctrina i Aliances 128:24

Josep Smith, en una carta als sants

Heus aquí, el gran dia del Senyor és a prop, i qui suportarà el dia de la seva vinguda? o qui podrà perdurar quan ell aparegui? Perquè és com foc del fonedor i sabó del bataner; i s’asseurà com a fonedor i purificador de plata, i purificarà els fills de Leví, i els purgarà com l’or i la plata, per tal que presentin al Senyor una ofrena amb rectitud. Oferim nosaltres, doncs, com església i com poble, i com sants dels darrers dies, una ofrena al Senyor amb rectitud; i presentem al seu sant temple, quan estigui acabat, un llibre que contingui els registres dels nostres morts, que serà digne de tota acceptació.

Els sants són convidats a presentar al temple un llibre digne que contingui els registres dels seus morts.